Amb l’entrada en vigor de la Llei 4/2013 de 4 de juny es va regular la normativa perquè l’arrendador d’un immoble pugui recuperar l’habitatge.
El Art.9, al punt 3r s’estableix:
“No és procedent la pròrroga obligatòria del contracte si, un cop transcorregut el primer any de durada del mateix, l’arrendador comunica a l’arrendatari que té necessitat de l’habitatge arrendat per destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial. La referida comunicació s’ha de fer a l’arrendatari almenys amb dos mesos d’antelació a la data en què l’habitatge es vagi a necessitar i l’arrendatari està obligat a lliurar la finca arrendada en aquest termini si les parts no arriben a un acord diferent.
Si transcorreguts tres mesos a comptar de l’extinció del contracte o, si escau, de l’efectiu desallotjament de l’habitatge, no haguessin procedit l’arrendador o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o el seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial a ocupar aquesta per si, segons els casos, l’arrendatari podrà optar, en el termini de trenta dies, entre ser reposat en l’ús i gaudi de l’habitatge arrendat per un nou període de fins a tres anys, respectant , en la resta, les condicions contractuals existents en el moment de l’extinció, amb indemnització de les despeses que el desallotjament de l’habitatge li hagués suposat fins al moment de la reocupació, o ser indemnitzat per una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any que quedés per complir fins a completar tres, tret que l’ocupació no hagués tingut lloc per causa de força major “.