L’acceptació de l’herència

El títol hereditari

És el document que indica qui són les persones que tenen dret a l’herència del causant. En aquest sentit, cal tenir en compte que una persona té dret a heretar sobre una altra morta (anomenada causant) quan ha estat nomenada hereva del causant en el seu testament, o quan no hi hagi aquest, la Llei li atribueix el caràcter d’hereu en funció de la seva relació de parentiu amb el causant. Per això, el títol hereditari és el testament i en defecte d’aquest, la declaració d’hereus abintestat.

La tramitació de qualsevol herència comença amb la sol·licitud al Ministeri de Justícia del certificat del Registre General de Actes d’Última Voluntat per tal de comprovar l’existència o no de testament i en cas afirmatiu, quin ha estat el últim en cas que hi hagi diversos. És recomanable i convenient sol·licitar un certificat de l’ Registre d’Assegurances de vida

Si del certificat d’últimes voluntats resulta l’existència de testament, caldrà sol·licitar una còpia autoritzada del mateix en la Notària on estigui arxivat o, si no en el Col·legi de Notaris.
Si, per contra, el certificat d’últimes voluntats resulta que no hi ha testament, caldrà tramitar una declaració d’hereus abintestat, a fi de determinar qui són els parents més pròxims del causant amb dret a heretar.
L’herència la integren tots els béns, drets i obligacions que no s’extingeixin per la causant del causant, és a dir, l’herència integra l’actiu i el passiu del causant, així aquests formen els béns (mobles i immobles) i els deutes. No integren l’herència, per la seva durada vitalícia, l’usdefruit, el dret d’ús i el dret d’habitació.

El conjunt de béns, drets i obligacions que formen l’herència s’anomena cabal hereditari.
Un cop format l’inventari, es procedirà a la liquidació de l’herència, en el qual se sumarà i s’ha d’expressar el valor de totes les partides de l’actiu i de totes les partides del passiu, i es determinarà el valor net de la massa hereditària. Igualment s’indicarà el valor de la quota corresponent a cada un dels hereus.
El valor que se li atribueixin als béns poden establir lliurement els hereus, però han de tenir en compte que a efectes fiscals prevaldrà sempre el valor que els atribueixi la Hisenda Pública, per això, és convenient que se li atribueixin un valor real i objectiu.
Per al cas de béns immobles, un cop liquidat l’impost de successions, correspondrà la presentació en el Registre o registres de la propietat en els que estiguin inscrites les finques per inscriure-a nom dels hereus o dels legataris.
Igualment, si existissin béns o drets inscriptibles en altres registres públics (patents, marques, drets de propietat, etc.